La decadencia es el nom que se li dona al periode de la literatura catalana que va del segle XV-XVIII.
Des del segle XVI-XVII a Catalunya han succeït diversos esdeveniments històrics importants els qual destaca la invasió de Catalunya per part dels Borbònics i per tant la castellanització de la cort de Catalunya i la desaparició del segle d’or de la literatura catalana. Això va portar al segle d’or de la literatura castellana amb les obres de Cervantes y les que el les seves predecessores.
Usualment la gent confon aquests esdeveniments amb una
paraula equivocada, decadència. Trobem que aquest mot no és el correcte ja que
dona a entendre que la literatura d’aquesta època va tornar-se molt dolenta la qual
cosa es incorrecte, la literatura Catalana no va baixar de nivell només va
disminuir la quantitat (menys al Baró de Malda que el mot decadència es. Tant
la literatura barroca com la Il·lustració com el renaixement tenen força
varietat i lèxic. Des del segle XVI-XVII a Catalunya han succeït diversos esdeveniments històrics importants els qual destaca la invasió de Catalunya per part dels Borbònics i per tant la castellanització de la cort de Catalunya i la desaparició del segle d’or de la literatura catalana. Això va portar al segle d’or de la literatura castellana amb les obres de Cervantes y les que el les seves predecessores.
Per això em decidit que al barroc i al renaixement l’anomenarem “Literatura minoritària” ja que es feia obres molt bones però hi havia pocs autors que les fessin. En quan a la literatura del segle XVII l’anomenarem “Literatura de Centralització” pues en aquesta època la majoria dels autors catalans van viatjar a la capital y els pocs autors que escrivien en català utilitzaven molts castellanismes.
